Documentar una novel·la

Fotografia: la fàbrica del Cànem,
al barri del Poblenou.

La documentació de La moneda del malfat, va ser un endinsament lent i sorprenent a la història del Poblenou. Vaig descobrir l’existència del nostre alcalde Joan Agustí Carreras (1850-1891) i la seva tràgica mort. Aquest fet i el mite de la possible existència al barri d’una comunitat d’icarians, afegit a les ganes de mantenir viva la memòria de la meva família i de tots els poblenovins em van dur a escriure una història ubicada i viscuda al meu barri.

Va ser l’Arxiu Històric del Poblenou i les lectures de les obres de Xavier Benguerel, de Josep M. Huertas i d’altra gent com ells que sempre han tingut el barri molt present, el que em va ajudar a muntar la història dels meus personatges. També em va ajudar molt a reconstruir fets, la memòria dels veïns, la gent del barri, que amb records, fotografies i anècdotes em van anar desvetllant les incògnites que s’anaven fent presents a mesura que escrivia.

Després de dos anys i a poc a poc, varen néixer per sí sols els personatges que ajudaran a que Poblenou sigui viu durant molts anys.

Àfrica Ragel, l’autora

Sobre els editors (I): Autèntics activistes culturals

Traslladem la definició que Josep M. Boixareu feia al seu article «De llibres i llurs oficis» parlant dels llibreters i bibliotecaris (El 9 nou, 14/04/08). Volem portar aquesta fantàstica etiqueta al món dels editors: sí, sí, sota el nostre parer, els editors són autèntics activistes culturals.

Des d'avui encetem una col·lecció d'entrades amb el títol «Sobre els editors». Esperem anar desgranant-ne l'essència amb una pluja de retalls de premsa, explicant i compartint les nostres impressions personals (fruit de l'experiència més directa).

Per començar, volem fixar la mirada en com l'editor és algú que treballa en equip, algú que exerceix la seva creativitat des que accepta o idea un projecte fins que surt d'impremta. I quan veu el llibre al carrer, s'encarrega de pensar estratègies que acostin l'obra al seu públic, que en un mar inesgotable d'informacions, pot ignorar la seva existència. Per tant, durant el procés i com podreu imaginar, resulta impossible el treball en solitari.

Aquí llencem alguns interrogants:

– Com podem augmentar la creativitat en la tasca de l'editor?
– Creieu que es tracta d'una professió vocacional?
– Per què no està extès l'hàbit de preguntar qui ha editat el llibre?
– L'editorial marca i defineix la ideologia i la qualitat del llibre?

Diuen que va passar al Poblenou

Sovint anem tan adelerats que no veiem el que ens envolta. Aquell carrer de cada dia, aquell edifici en què tantes vegades hem entrat, la font de la placeta… són espectadors muts de les nostres anades i tornades.

Àfrica Ragel, l’autora de La moneda del malfat, contempla una escultura que simbolitza l’Adolescència. Aquesta és una etapa de la vida que els protagonistes anyoren i l’autora la converteix en narradora de la història. Tres vailets i una nena van fer colla de petits i d’adolescents. Ja adults, els tres homes cerquen el fil de l’amistat perduda i proven de retrobar la dona que va desaparèixer de les seves vides.

Des de la Font dels Hipocamps, passant pel relleu de la República, fins a la Torre de les Aigües, els protagonistes viuen i reviuen la seva història, personal i col·lectiva.
Dos elements tenen un paper decisiu en la narració: una carta feta bocins guardats en tres sobres tancats i una moneda que ha passat de dona a dona, de generació en generació.