Josep M. Boixareu, homenatjat del Liber 2010

A continuació, podeu llegir el discurs de Josep M. Boixareu en rebre l'homenatge del Liber 2010. Boixareu acaba de publicar Sóc avi a Edicions Saragossa, un relat personal sobre la seva experiència amb els néts, on parla de valors, de funcions i relacions, d'educació, de models de família i de les seves emocions i sentiments, entre d'altres.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Il·lustríssim Sr. Roger Pallarols, Regidor de Comerç i de la Petita i Mitjana Empresa de l’Ajuntament de Barcelona; Sr. Presidente de la Federación de Gremios de Editores de España, amigo Pedro de Andrés; Sr. President del Gremi d’Editors de Catalunya, amic Antoni Comas; Presidentes y representantes de todos los Gremios y Asociaciones de Editores de España; Amigos editores, los responsables de que hoy disfrute de esta otra “Fiesta LIBER” desde este lado del Saló de Cent; Llibreters, distribuïdors, gràfics, col·legues del món del llibre; Estimada esposa Montse, fills, germanes, familiars; Amics tots, gràcies per la vostra presència; Amigos todos, gracias por vuestra presencia.

De verdad, queridos colegas editores, estoy convencido de que es vuestra amistad, que es mucha, la que me ha traído hoy aquí donde estoy, emocionado y agradecido.

Per a mi els símbols tenen molt valor. Aquest Saló de Cent és un símbol i el dia d’avui també ho és perquè és la festivitat de Sant Jeroni, patró dels llibreters, editors i traductors catalans des de l’any 1553 en que es va fundar a Barcelona la “Confraria de Sant Hieronym dels Libraters”, el primer gremi d’Europa format només per llibreters que, a l’època, feien també d’editors i impressors.

Me impresiona la relación de personas e instituciones que han sido objeto del Homenaje LIBER en el pasado y me siento muy pequeño al lado de todas ellas. Permitidme, no obstante, que dedique un recuerdo especial a una, la de hace veinte años. Se trata de Josep Maria Boixareu Ginesta. Me honraría poder estar aquí si tan sólo fuera por haber aprendido algo del que fue mi mejor maestro en los oficios del libro y de la vida.

"Dietari de Les Gorges és una bona novel·la breu escrita per una autora catalana"

Avui fem ressó de la ressenya-recomanació publicada al bloc Caducitat immediata de Silvia Romero, el passat diumenge 26 de setembre de 2010 (enllaç directe a la ressenya):

LOVAINA, M. Victòria: Dietari de Les Gorges. Edicions Saragossa. Premi Paraules a Icària 2009

No ha passat pas tant de temps des del 1981, any durant el qual transcorre la història d’aquesta novel·la breu. D’acord: gairebé tres dècades. I segons per a qui aquest espai de temps pot resultar enorme, però a títol personal considero que és un bluf. Amb tot, una de les coses que pot sobtar de la lectura Dietari de Les Gorges a una persona, com és el meu cas, profana en tot allò que fa referència al món de l’ensenyament, és la descripció que ens fa de l’escola rural. Un escenari que, salvant les distàncies, quasi m’aproparia més al que ens mostra Les veus del Pamano, ambientada en una època, aquest cop sí, força allunyada dels nostres dies.

Vull pensar que les vicissituds que viu la mestra protagonista del nostre Dietari de Les Gorges ja no forma part del sistema d’ensenyament actual.

Però anem a pams. Ens trobem davant d’una novel·la escrita en clau intimista: un diari on la mestra protagonista de la història hi aboca reflexions, anècdotes, peripècies, alegries i frustracions, feina i distracció... En definitiva, les vivències que l’acompanyen al llarg de tot un curs en l’escola rural d’un llogaret ben menut: El poble és un carrer. Només un carrer que s’arrossega sota un vel de fum grisenc que talla el pas de l’aire. Però per a aquells que no són amants de les narracions intimistes, també afegiré un parell d’aspectes que doten el dietari d’una riquesa literària i de continguts digna de ser remarcada.

Per una banda, la crítica a un sistema d’ensenyament, el de l’escola rural dels anys vuitanta, que no funciona. Sense recursos, amb certa desinformació administrativa, amb escassesa d’instal·lacions adequades, compartint aula (en realitat, en aquesta història, aula i escola són la mateixa cosa) alumnes de totes les edats i aptituds...

Per altra banda, la intriga que s’obre amb la lectura del “llibre dels morts”, de fet una llibreta escrita per algun antic habitant de Les Gorges on narra les diferents morts hagudes al poble i que, per un seguit de circumstàncies que ara no vénen al cas, va a parar a mans de la mestra. Aquestes pàgines es convertiran en focus d’atenció per als alumnes, tot encetant un misteri per a alguns d’ells i, sobretot, per a la mestra: conèixer i lligar la veritable història de la Tona i la seva filla, la que va morir cremada. Un suspens que ens arrossega de dia en dia a la recerca de la seva resolució.

El Dietari de Les Gorges és una bona novel·la breu escrita per una autora catalana. Cosa que em duu a matisar dues particularitats: que no cal omplir pàgines i pàgines per oferir una obra de qualitat literària i que, afortunadament i més enllà de la teledirecció mediàtica a la qual estem tan donats i on sovint ens deixem caure, a casa nostra tenim una bona collita d’escriptors i escriptores.
Sílvia Romero

III certamen Paraules a Icària

EDICIONS SARAGOSSA i el DISTRICTE DE SANT MARTÍ, de l’Ajuntament de Barcelona, convoquen un certamen literari amb l’objectiu de promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura.

La convocatòria va ser publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 9/06/2010.


BASES DEL III CERTAMEN
1. Els originals seran escrits en llengua catalana o castellana.
2. El certamen és obert a la participació de tothom, sense limitación d’edat, nacionalitat o residència.
3. Cada autor/a pot presentar únicament un original per a cada categoria.
4. Els originals han de ser inèdits i no premiats en altres certàmens o concursos.
5. S’han de presentar mecanografiats a doble espai, a una cara, amb lletra Times New Roman, cos 12, o Arial, cos 10, en fulls DIN-A4 (1.850 caràcters).
6. L’extensió del text variarà segons la categoria:

• El cistell: mínim 125 folis i màxim 250 folis 
• Relats: mínim 125 folis i màxim 250 folis (llibre); mínim 15 folis i màxim 30 folis (article)  
• Ritmes: mínim 40 poemes i màxim 100 poemes

7. Els originals han d’anar encapçalats per un títol.
8. S’hauran de lliurar abans del divendres 29 d’octubre del 2010 a: Edicions Saragossa, apartat de correus 21110, de Barcelona.
9. S’hauran de presentar cinc còpies impreses de l’obra i un CD que contingui l’original. En ambdós casos hi ha de constar: «Paraules a Icària». Títol de l’original i categoria a la qual es presenta. Pseudònim de l’autor/a. Juntament amb l’original s’haurà de presentar: 

• Una carta dirigida a Edicions Saragossa indicant expressament: «Conec les bases de la present convocatòria del Certamen Paraules a Icària i accepto de complir-les», signat amb el pseudònim. 
• També s’ha d’entregar un sobre, tancat, de mida quartilla, amb el títol de l’original i, a dintre, un full amb les dades de l’autor/a: nom, cognoms, adreça, NIF, telèfon i correu electrònic (si en té).

L’incompliment d’aquests requisits suposarà que els treballs presentats no siguin admesos.
10. Hi haurà tres jurats, un per a cada categoria, cadascun dels quals estarà constituït per cinc persones: un representant de l’Editorial, un representant del Districte de Sant Martí, un personatge rellevant en l’àmbit cultural i dues persones del Districte. La seva composició es farà pública en l’acte de lliurament dels premis.
11. El Jurat donarà a conèixer la resolució del certamen en un acte públic que tindrà lloc el 24 de febrer del 2011. El seu veredicte serà inapel·lable.
12. Els originals no premiats es podran recollir durant un termini de dos mesos (a partir de l’endemà de la resolució del certamen i fins a l’abril del 2011). Un cop transcorregut aquest termini, l’organització entendrà que els autors/es hi renuncien i destruirà els originals.
13. Cada jurat atorgarà un únic guardó per a la seva categoria i es reserva la facultat de declarar-la deserta si ho considera oportú.
14. Els guanyadors de cada categoria rebran un certificat acreditatiu i signaran un contracte amb Edicions Saragossa per a l’edició de 1.000 exemplars de l’obra (600 exemplars per a la categoria Ritmes i 600 per a la categoria Relats en cas que l’obra premiada sigui un article). També rebran una dotació econòmica de 1.200,00 € (500,00 € en el cas de l’article premiat a la categoria Relats), amb la deducció de la retenció del 18% de l’IRPF, per part del Districte de Sant Martí.
15. Sobre els drets d'autor: Els autors/es premiats cediran a Edicions Saragossa en exclusiva tots els drets d'explotació de la seva obra. La dotació econòmica del premi no va a compte dels drets d'autor i, per tant, l'editorial pagarà aquests drets a partir del primer exemplar venut de l'obra un cop editada.
16. El fet de prendre part en aquest certamen comporta l’acceptació d’aquestes bases. Els convocants resoldran qualsevol aspecte no previst que es pugui plantejar.


CATEGORIES

A. EL CISTELL. Narrativa per a lectors adults, amb qualsevol dels continguts següents:

• Relats de fragments de la pròpia vida: vivències, sentiments, records, petites i/o grans històries. 
• Experiències, instruments o reflexions vinculats al camp educatiu.
•  Narracions de ficció arrelades en un lloc, tradició i/o costums de les nostres terres.

B. RELATS. Narrativa i/o assaig adreçats als lectors joves. Poden optar a aquesta categoria les obres, llibre o article, que abordin un compromís personal i/o col·lectiu. Els escrits han d’oferir claus d’interpretació d’un món globalitzat i complex tot creant opinió i afavorint el pensament crític.  

C. RITMES. Poemes per a lectors adults.

LLIURAMENT DELS PREMIS: Se celebrarà el dijous 24 de febrer del 2011.

Per a descarregar-vos les bases en pdf cliqueu aquí.