En aquests moments en què predomina l’acceleració i s’accentua un món globalitzat, val la pena NO PERDRE la memòria de la nostra història i de la nostra terra: són elements constitutius de la nostra identitat. Com ho són les olors, els sorolls i els colors que captàvem anant en bicicleta; o aquella conversa, aquell aroma en comprar la llet (la lletera, les vaques, la palla). Avui, anar en cotxe ben tancats o comprar la llet envasada en tetrabrick ens fa desconèixer el nostre proppassat. El llibre d'Oleguer Arqués fa aquest reconeixement: ens fa veure que no ens hem de quedar amb el passat, però que tampoc podem ignorar que gràcies als avis som com som i hem arribat on hem arribat.
La seua terra ha entrat a formar part de la família de les memòries col·lectives. Ens retrata la vida, la feina, la terra, els estris, els animals, el menjar i els costums d'un indret molt concret (les terres deltaiques) a través d’una família tipus.
I per si encara no us hem convençut, us cal saber que aquest llibre…
– és tendre i espontani (com la família que ens presenta l’autor)
– està ben estructurat, ben escrit i és ric de volcabulari
– transmet la quietud i tranquil·litat del Delta
– està pensat per a la gent de la terra i per als «foresters» (a uns els aporta records, als altres coneixements).
– no és nostàlgic (no enyora res)
– és la permanència del record
– és un homenatge als homes i dones d’aquesta terra.
Bona lectura i bona presentació!