Informació per a autors novells, notícies sobre el certamen Paraules a Icària,
reflexions sobre el món editorial, novetats del nostre catàleg, entrevistes amb els autors...
Coneix més a fons les motivacions d'aquesta petita i encara jove editorial!

diumenge, 19 de desembre de 2010

Crítica literària: «Ser avi, quina sort!»


Copiem a continuació la crítica literària de Pere Fàbregues del llibre Sóc avi de Josep M. Boixareu publicada a Catalunya Cristiana aquest 19 de desembre.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Ser avi, quina sort!
JOSEP M. BOIXAREU
Sóc avi
Edicions Saragossa, 2010, 120 pàg.

He d’aclarir que sóc amic de l’autor, que m’agraden i he viscut dels llibres i que sóc avi. Ho dic per si trobeu que «em passo» amb la meva visió totalment favorable a aquest llibre entranyable i, ves per on!, útil.

En el pròleg, del també amic Joan Rigol, diu que és un llibre ple de saviesai té raó, perquè és de savis explicar amb senzillesa temes i vivències fent reflexionar el lector i arribar amb ell a la complicitat necessària per millorar i fruir encara més d’aquest do de ser avi o àvia.

Llegint aquest llibre m’hi he trobat reflectit en molts temes, però també m’han anat bé les petites i oportunes pistes de comportament que, per més sabudes que siguin, és bo de recordar i refrescar per mantenir i millorar la nostra actitud d’avis actius i participatius.

M’estalvio feina i reprodueixo, perquè hi estic totalment d’acord, la contraportada del llibre que diu així: «L’autor, des del primer moment, dóna a conèixer el seu punt de vista: “Ser avi és una sort, no és un mèrit.” Fa notar que ser pares es pot escollir, però ser avis ve donat.

L’autor retrata els seus avis, els de JOSEP M. BOIXAREU Sóc avi. Edicions Saragossa, 2010, 120 pàg. plus de categoria i d’afectivitat.» Jo no ho sabria explicar millor, però sí que hi vull afegir un tema pràctic com és el detall de l’índex de temes per animar-vos a trobar, en qualsevol d’ells, un bon motiu per llegir-lo. Així, doncs, veiem que ens parla de: Només gent gran?, Els nostres avis, Famílies, Funcions i relacions, Valors, Educació, Exemple i actituds, Emocions i sentiments. Per acabar hi ha un epíleg que ens fa tocar de peus a terra, on ens diu clarament que ser i fer d’avi és una sort, una joia, una delícia, però no és fàcil, i remarca i insisteix en la necessitat imprescindible d’exercir la virtut de la paciència. La paciència és com l’antídot que ens proposa per vèncer les debilitats que sovint ens fa feixuc el, també, treball de fer d’avis. Gaudiu de la lectura i encara més dels néts i nétes. sang i els adoptats. Els records fan de mirall per retrobar les experiències del nét que va ser i confrontar-les amb l’avi que és ara.

»Les vivències, passades i actuals, els sentiments, la lectura i la refl exió el porten a dir que ser avi no és una virtut, és una categoria. A partir d’aquesta certesa presenta les seves reflexions sobre la família, les funcions i relacions dels seus membres, els valors a transmetre, les emocions i els sentiments i l’ampli ventall de la tasca educativa. Tot plegat dibuixa un avi, amb un equilibri físic, mental i afectiu, obert a compartir “els sentiments en tota la seva àmplia gamma des de l’amor fi ns a les emocions més minses i passatgeres”.

»Gairebé tothom pot ser avi però fer d’avi és tota una altra cosa. Lluny de l’expressió “tercera edat”, avi/àvia acarona el mot vell/vella i li afegeix un plus de categoria i d’afectivitat.»

Jo no ho sabria explicar millor, però sí que hi vull afegir un tema pràctic com és el detall de l’índex de temes per animar-vos a trobar, en qualsevol d’ells, un bon motiu per llegir-lo. Així, doncs, veiem que ens parla de: Només gent gran?, Els nostres avis, Famílies, Funcions i relacions, Valors, Educació, Exemple i actituds, Emocions i sentiments.

Per acabar hi ha un epíleg que ens fa tocar de peus a terra, on ens diu clarament que ser i fer d’avi és una sort, una joia, una delícia, però no és fàcil, i remarca i insisteix en la necessitat imprescindible d’exercir la virtut de la paciència. La paciència és com l’antídot que ens proposa per vèncer les debilitats que sovint ens fa feixuc el, també, treball de fer d’avis.

Gaudiu de la lectura i encara més dels néts i nétes.

Pere Fàbregues
Catalunya Cristiana, 19 de desembre del 2010, «Cultura», pàg. 27