La presentació? Molt emotiva!

Ahir al vespre la llibreria que acollia la nostra presentació estava plena a vessar. Érem més d'un centenar de persones, amics, coneguts i familiars de Jordi Trepat, l'autor de Baules. Lluernes. Com que es van dir tantes coses, preferim dosificar-vos la informació.

Per ara, compartir amb vosaltres la sorpresa que ahir va emocionar tot el públic: el poema «Arrels» musicat especialment per a l'ocasió:

ARRELS, de Jordi Trepat

Assentarem el cor a les arrels del viure,
en uns quants noms, només,
d’insòlita i pregona senzillesa.

Sabrem el nom de cada cosa
i cada cosa, al llarg dels anys,
ens aprendrà en la discreció
la lentitud fecunda de la vida.

El vent, la terra, els solcs,
la casa, els arbres, el nom triat càlidament
per estimar,
seran com l’univers per cada u,
sòlids records de goig i placidesa.
Si hi ha algunes arrels,
hom pot recórrer llargs camins, segur,
sense recança ni incerteses.

I la llum persisteix
molt més enllà de les paraules.

Aquí us podeu descarregar en mp3 la cançó, composada per l'Alfred Taspott i l'Anabel Benítez.

A gaudir i a gustar!

La nova col·lecció «Ritmes»

Aquest dijous presentem el llibre Baules. Lluernes de Jordi Trepat. Es tracta del títol que obre una nova col·lecció d'Edicions Saragossa: «Ritmes». Quins llibres hi podrem trobar? Doncs aquelles obres en què el ritme és un element bàsic.

Des del moviment més o menys proper o infinitament llunyà dels planetes i les estrelles fins als fenòmens característics i propers dels processos vitals, tot en la natura obeeix a un ritme. L’ésser humà dóna ritme a les seves obres, tant al batec d’una màquina com a una frase musical o als versos d’un poema.

Anoteu-ne la referència:
– Títol del llibre: Baules. Lluernes
– Autor: Jordi Trepat
– Editorial: Edicions Saragossa
– Col·lecció: Ritmes; n.1
– Presentació oficial: dijous 5 de juny a dos quarts de vuit de la tarda a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62, de Barcelona)

Els propers dies us mantindrem informats de les notícies relacionades amb l'autor i el llibre. Penseu que aquesta petita selecció dels poemes de Jordi Trepat és una bona eina que t'anima dient:

POSA LLUM, ANELLA VIVÈNCIES
i LLEGEIX POESIA!

Sobre els editors (III): tenir criteri

Quines són per a mi les qualitats que ha de tenir un editor?

Un editor ha de tenir criteri, perquè hi ha en la seva funció implicada una responsabilitat social, i també olfacte per a descobrir i connectar amb els interessos del públic a qui vol dirigir la seva col·lecció. És quan es diu que un catàleg parla i penso en editorials com Siruela, Anagrama…

Tampoc podem obviar que el que no es coneix, no es veu. Actualment, no es pot confiar massa en el boca orella que funcionava dècades enrere perquè tot observant la realitat, quan avui dia es pretén fer una convocatòria s’utilitzen d’altres recursos com els coneguts SMS.
Un editor doncs, avui dia, ha de contemplar la feina d’equip, no tan sols dins de l’editorial sinó el màrqueting. És fonamental que estableixi relacions personals i que tingui bons contactes amb els mitjans (TV, ràdio…) i amb les «estrelles mediàtiques» que pul·lulen per entorns concrets i coneguts i que són les que donen a conèixer les obres i els autors.

També penso que el gust al presentar una col·lecció compta. El disseny, la tria del paper, del format, el ganxo en les contraportades…

Sense oblidar que per vendre cal que hi hagi compradors, lectors. Hem d’agrair que hi hagi al mercat, normalment promoguts per grans grups editorials, llibres mediàtics, perquè aconsegueixen que llegeixin i s’inicien en la lectura persones que habitualment no llegeixen. Només cal ser observador i mirar què llegeixen els usuaris del metro, el tren o l’autobús.
Avui la gent té accés a diaris i revistes gratuïts, a internet, a lectures on-line, etc. Potser el plaer íntim, físic de gaudir d’un llibre entre les mans d’ús personal, topa amb que no et regalen amb el llibre TEMPS per llegir-lo, i vivim en una societat en la que es crema el temps. Tot és immediat i tot va molt de pressa.

Un editor a banda de la seva vocació, que no poso en dubte, és un empresari i per tant se li suposa el desig de fer negoci, d’obtenir guanys. Els pobres autors que som la seva matèria primera, tret de discutir si aquella coma o aquella expressió ens la deixem modificar o no, hem de fer un acte de fe i confiar en què faran una bona difusió de la nostra obra, que pobreta, entre els milions de llibres que hi ha a les llibreries ja és un miracle que algú se la miri (ja no dic amb «amor» sinó amb un punt de curiositat). I creuar els dits i somiar un cop més, i no perdre l’ànim de tornar a escriure malgrat no poder comptar en viure de l’escriptura. Tret dels autors enlairats al carruatge de la fama, els altres som uns somiadors que de bon matí desem al calaix la mica de vanitat que entre algun somni nocturn ens hem vist exposats a les vitrines de totes les llibreries d’arreu del món.

M. Àngels Gilberga