Informació per a autors novells, notícies sobre el certamen Paraules a Icària,
reflexions sobre el món editorial, novetats del nostre catàleg, entrevistes amb els autors...
Coneix més a fons les motivacions d'aquesta petita i encara jove editorial!

dimecres, 7 de maig del 2008

Sobre els editors (I): Autèntics activistes culturals

Traslladem la definició que Josep M. Boixareu feia al seu article «De llibres i llurs oficis» parlant dels llibreters i bibliotecaris (El 9 nou, 14/04/08). Volem portar aquesta fantàstica etiqueta al món dels editors: sí, sí, sota el nostre parer, els editors són autèntics activistes culturals.

Des d'avui encetem una col·lecció d'entrades amb el títol «Sobre els editors». Esperem anar desgranant-ne l'essència amb una pluja de retalls de premsa, explicant i compartint les nostres impressions personals (fruit de l'experiència més directa).

Per començar, volem fixar la mirada en com l'editor és algú que treballa en equip, algú que exerceix la seva creativitat des que accepta o idea un projecte fins que surt d'impremta. I quan veu el llibre al carrer, s'encarrega de pensar estratègies que acostin l'obra al seu públic, que en un mar inesgotable d'informacions, pot ignorar la seva existència. Per tant, durant el procés i com podreu imaginar, resulta impossible el treball en solitari.

Aquí llencem alguns interrogants:

– Com podem augmentar la creativitat en la tasca de l'editor?
– Creieu que es tracta d'una professió vocacional?
– Per què no està extès l'hàbit de preguntar qui ha editat el llibre?
– L'editorial marca i defineix la ideologia i la qualitat del llibre?

dilluns, 5 de maig del 2008

Diuen que va passar al Poblenou

Sovint anem tan adelerats que no veiem el que ens envolta. Aquell carrer de cada dia, aquell edifici en què tantes vegades hem entrat, la font de la placeta… són espectadors muts de les nostres anades i tornades.

Àfrica Ragel, l’autora de La moneda del malfat, contempla una escultura que simbolitza l’Adolescència. Aquesta és una etapa de la vida que els protagonistes anyoren i l’autora la converteix en narradora de la història. Tres vailets i una nena van fer colla de petits i d’adolescents. Ja adults, els tres homes cerquen el fil de l’amistat perduda i proven de retrobar la dona que va desaparèixer de les seves vides.

Des de la Font dels Hipocamps, passant pel relleu de la República, fins a la Torre de les Aigües, els protagonistes viuen i reviuen la seva història, personal i col·lectiva.
Dos elements tenen un paper decisiu en la narració: una carta feta bocins guardats en tres sobres tancats i una moneda que ha passat de dona a dona, de generació en generació.