Informació per a autors novells, notícies sobre el certamen Paraules a Icària,
reflexions sobre el món editorial, novetats del nostre catàleg, entrevistes amb els autors...
Coneix més a fons les motivacions d'aquesta petita i encara jove editorial!

dimarts, 9 de novembre de 2010

«SÓC AVI, un llibre que gairebé parla»

Copiem a continuació el comentari que ens ha fet arribar Pepe Algar, educador social i psicopedagog, en relació al títol Sóc avi de Josep M. Boixareu i Vilaplana. 

Sóc avi, aquest és el títol del llibre que us vull comentar…

Carai! Enveja, admiració, ganes d’aprendre, de reflexionar, de pensar i fins i tot una certa reflexió que em convida a l’autocrítica. Sí senyors, tot això derivat de la lectura Sóc avi un llibre que gairebé parla. 

Més mèrit encara per un autor, en Josep M. Boixareu, que viu a Llerona i que és reconeix avi, observador, reflexiu i comunicador però no expert.

Condició que planteja amb respecte i generositat: amb respecte envers els que fem de l’educació una especialitat i una professió; i amb generositat per la disposició a compartir amb tothom allò que ell considera molt valuós per ell i els seus.

Des de la meva perspectiva, que sí que tinc formació i titulació d’àmbit educatiu (psicopedagog i educador social), vull DESTACAR aquest treball perquè em sembla ple de saviesa en tant que malgrat no ser un professional o expert de l’àmbit de l’educació mostra una gran capacitat per reflexionar entorn d’experiències vitals, i mostra també disponibilitat a observar; a pensar i repensar allò que ens arriba; a compartir i dialogar; a descobrir i valorar altres arguments i coneixements; en definitiva, a fer de les vivències i l’experiència personal un trampolí obert al coneixement i a l’exercici intel·lectual.

Es tracta d’un text que fent honor d’allò que va dir Sòcrates “sólo sé que no sé nada”; parteix de la humilitat i la disposició als nous coneixements; que no pretén generar veritats absolutes, inamovibles i perennes, pel contrari convida a la reflexió, a pensar però sobretot al compromís humà de donar atenció i tenir cura dels més menuts, de les relacions familiars i de la convivència entre persones.

I això ho fa amb molta sensibilitat i sentiment, però sobretot tocant moltes tecles del dia a dia en la vida d’una àvia i un avi; donant la consideració que correspon als que són i, també, als que fan d’avis “venerables”; i aportant i orientant respostes pràctiques envers l’actualitat i l’atenció als infants.

Ei!! Que ningú es confongui! Parla d’avis i àvies i de néts i nétes, però en Josep M. escriu aquest llibre per a tothom: per a joves, adults i també per a la gent gran. 
Pepe Algar 
Educador social i psicopedagog