Carme Rovira ens parla de la figura de l'editor...
Com vas anar a parar a Edicions Saragossa?
De la Rosa Zaragoza me’n vaig enamorar de seguida. La vaig anar a saludar en una presentació i li vaig comentar que tenia coses per a publicar. «Parlem-ne!», em va dir. Però m’ho va dir d’una manera diferent d’altres editors i editores. Aquesta resposta em va inspirar molta confiança i des de llavors hem tingut una comunicació molt fluida i agradable.
Com hauria de ser un bon editor o una bona editora?
Jo penso que hauria de tenir una persona de para-xocs que es posés a contestar les trucades que rep dels autors, sense dir mentides i sense donar falses esperances. Una paraula per telèfon, si no es diu amb subtilesa, pot resultar un gerro d’aigua freda, i els autors som molt sensibles… Com més grans són les editorials, més freda resulta de vegades la relació. En realitat, l’editor és importantíssim, sí; però l’editor sense l’autor tampoc no fa res! I la comunicació editor-autor és fonamental.
