Un cant en favor de les mestres

L'any passat, Edicions Saragossa em va publicar el llibre Des de la meva pissarra que tracta de ser un cant en favor de les mestres i parteix de la meva experiència principalment a classes d'educació infantill.

Jo sóc força exagerada en la meva manera d'expressar-me i a més, tenia la ferma voluntat de fer un llibre planer que es llegís d'una manera fàcil i que pogués ajudar els pares aprofitant algun detall de la seva lectura.

És un llibre personal i, per tant, parteix de les meves vivències i explicant-les vaig aprofitar moltes anècdotes de la meva vida laboral que podien ser fàcilment reconegudes, encara que vaig tenir molta cura de no posar cap nom i barrejar les coses.

Al ser un llibre curt, dos o tres dies després ja vaig començar a tenir les primeres respostes que, en general, m'han donat moltes satisfaccions. La gent del meu entorn em va dir coses ben maques però la més genaralitzada va ser que mentre el llegien els semblava que em sentien parlar, això em va encantar perquè mentre l'escrivia vaig intentar no fer servir cap expressió que jo no emprés parlant, i la correctora va respectar aquest to planer i sempre li estaré agraïda.

És curiós que quan escoltes l'opinió de la gent sobre una obra teva es desperta un instint especial que et fa copsar exactament el grau de la valoració encara que, a la cara, i envoltada de persones educades, tothom et diu coses boniques, i en general crec que eren sinceres.

La resposta que més em va omplir, va ser la de totes les companyes mestres, moltes em van dir que se sentien totalment reflectides i, fins i tot, alguna va opinar que considerava que havia de ser una lectura recomanada per la gent que volia dedicar-se a l'ensenyament, em va omplir de satisfacció perquè sempre és molt millor parlar pensant que altres veus dirien el mateix que tu, és curios però cap companya em va trobar exagerada, totes havien patit en carn pròpia algunes de les coses que jo explicava.

Quedava, però, l'opinió que més por em feia: els pares, pares i mares que m'havien tractat com a mestra del seu fills i que podien sentir-se reflectits en alguna de les meves anècdotes, jo no vaig avisar ningú que havia escrit el llibre però se'n van assebentar i molts el van comprar i llegir i van ser molt carinyosos en la seva valoració.

Només hi va haver una mare, protagonista d'una de les anècdotes, que em va venir a trobar i em va dir, amb bon to, que hagués preferit no sortir al meu llibre, jo li vaig assegurar que no tenia perquè sentir-se identificada, que jo havia tractat a moltes mares i que no havia de ser ella, em sembla que no s'ho va creure però va tenir l'elegància de fer veure que sí.

Finalment, aquesta mateixa setmana una cosina que estudia sociologia em va demanar si podia fer un estudi del meu llibre per presentar-lo a la universitat, havia pensat molts temes per fer el treball però s'havia decidit per aquest perquè segons ella el llibre era un cant a la vida i estava carregat de poesia.

Només per sentir totes aquestes opinions valia la pena escriure'l, el fet de que estigui editat i hagi sigut llegit el considero un dels regals bonics que m'ha donat la vida.

Maria Serrat