Sovint anem tan adelerats que no veiem el que ens envolta. Aquell carrer de cada dia, aquell edifici en què tantes vegades hem entrat, la font de la placeta… són espectadors muts de les nostres anades i tornades.Àfrica Ragel, l’autora de La moneda del malfat, contempla una escultura que simbolitza l’Adolescència. Aquesta és una etapa de la vida que els protagonistes anyoren i l’autora la converteix en narradora de la història. Tres vailets i una nena van fer colla de petits i d’adolescents. Ja adults, els tres homes cerquen el fil de l’amistat perduda i proven de retrobar la dona que va desaparèixer de les seves vides.
Des de la Font dels Hipocamps, passant pel relleu de la República, fins a la Torre de les Aigües, els protagonistes viuen i reviuen la seva història, personal i col·lectiva.
Dos elements tenen un paper decisiu en la narració: una carta feta bocins guardats en tres sobres tancats i una moneda que ha passat de dona a dona, de generació en generació.
1 comentari:
Cal que visquem més intensament els moments de cada dia, caldria vigilar perquè el temps va molt despresa i sinó pregunteu a l’Otegues, o a la Lurdes, o al Sergi, o a qualsevol dels protagonistes de La moneda del malfat, que intenten cercar el temps meravellós de l’adolescència quan ja és massa tard.
Si teniu la sort de poder passejar pel Poblenou, o si treballeu pel barri, o si heu de dur els nens a l’escola, o …. qualsevol motiu és bo per a fer-ho lentament i gaudint de tots aquells racons i olors que aquest meravellós barri mariner ens regala sense que ens n’adonem. A mi em van regalar la inspiració!
Publica un comentari a l'entrada