«Amb l’educació, igual que amb la literatura, també anem a la recerca de la utopia»

Durant l’acte de lliurament dels premis, Pilar Benejam i Arguimbau, catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dissertat sobre El llenguatge i la construcció del coneixement, enllaçant i comparant la literatura amb l’educació, a la qual hi ha dedicat la seva carrera com a pedagoga.

«Gràcies per haver-me convidat a participar en aquest acte. Jo no m’he dedicat a la literatura, solament sóc una assídua lectora. Jo m’he dedicat a l’educació i seria molt imprudent si parlés d’una altra cosa. Tanmateix, em sembla que l’educació té molta relació amb la literatura perquè tots dos camps del saber donem una importància capital al llenguatge.

L’educació té dos objectius bàsics: 1) que els alumnes aprenguin a pensar per sí mateixos: perquè aquesta és la base de la llibertat i el llenguatge és la forma única i inevitable de l’activitat mental. 2) que els alumnes aprenguin a pensar en diàleg amb els altres: el llenguatge és un medi de comunicació essencial. Per aprendre a pensar és bàsic el diàleg perquè avui sabem que allò que cadascú pensa està molt condicionat per les seves experiències prèvies i pel seu context. Si volem un coneixement el més veraç possible cal contrastar-lo amb el que pensen els altres, perquè aquesta és la manera de corregir, ajustar o enriquir el propi pensament.

Aprendre a pensar i a dialogar no és una tasca exclusiva de l’escola, es fa necessària la col·laboració de tota la societat de manera que els narradors, poetes i relators ens haurien d’ajudar a millorar l’educació perquè avui, en un món en canvi i amb un futur incert no basta que aconseguim que l’ignorant estigui informat, ara cal convertir la informació en coneixement. Per aprendre a pensar, cal fer-se preguntes i buscar informació:

a) Aquesta informació cal destriar-la, ordenar-la i comunicar-la ja sigui en una narració o en una descripció. Demanem que aquesta informació separi el que és essencial del que és banal i s’expressi amb ordre, claredat, precisió en el vocabulari i de la forma més bella possible.

La mar estava alegre, aquest migdia: tot era brill i crit i flor d’escuma, perquè feia molt sol i el vent corria. Al lluny es veia un gran mantell de bruma. Damunt les ones, amb les veles dretes, les barques hi brincaven com cabretes.
Joan Maragall

b) La informació cal que sigui raonada, entenedora, que és el que fa interessant el coneixement. És la explicació dels "per què?".

c) La informació cal que sigui valorada, discutida, interpretada perquè per aprendre a pensar cal dubtar i dialogar perquè sobre qualsevol fet o problema i ha molts punts de vista. L’emoció és com una valoració del que succeeix al nostre voltant.

...Res no és mesquí i tot ric com el vi i la galta colrada i l’onada del mar sempre riu, i no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grill de taronja...
Joan Salvat Papasseit

Oh que cansat que estic d’aquesta trista, bruta i dissortada terra i com m’agradaria anar-me’n Nord enllà.
Salvador Espriu

Un dia va dir la Caterina: no ho trobeu: ara la gent riu menys que abans i ningú, tret d’ella, no sabia, de moment, si ho trobava però tenia raó. La Caterina tenia raó.
Xavier Amorós

És l’acceptació del dubte, l’actitud oberta i reflexiva, la capacitat de seguir aprenent el que en un futur incert farà capaços als nostres alumnes i als vostres lectors de trobar respostes a preguntes noves i a situar-se en contextos inesperats. Amb l’educació, igual que amb la literatura, també anem a la recerca de la utopia.

L’educació, sent molt realista, manté l’esperança d’ajudar a formar persones bones, lliures, solidàries i sensibles encara que aquests objectius els vegem sempre una mica lluny, a l’horitzó.»