Ahir al vespre la llibreria que acollia la nostra presentació estava plena a vessar. Érem més d'un centenar de persones, amics, coneguts i familiars de Jordi Trepat, l'autor de Baules. Lluernes. Com que es van dir tantes coses, preferim dosificar-vos la informació.
Per ara, compartir amb vosaltres la sorpresa que ahir va emocionar tot el públic: el poema «Arrels» musicat especialment per a l'ocasió:
ARRELS, de Jordi Trepat
Assentarem el cor a les arrels del viure,
en uns quants noms, només,
d’insòlita i pregona senzillesa.
Sabrem el nom de cada cosa
i cada cosa, al llarg dels anys,
ens aprendrà en la discreció
la lentitud fecunda de la vida.
El vent, la terra, els solcs,
la casa, els arbres, el nom triat càlidament
per estimar,
seran com l’univers per cada u,
sòlids records de goig i placidesa.
Si hi ha algunes arrels,
hom pot recórrer llargs camins, segur,
sense recança ni incerteses.
I la llum persisteix
molt més enllà de les paraules.
en uns quants noms, només,
d’insòlita i pregona senzillesa.
Sabrem el nom de cada cosa
i cada cosa, al llarg dels anys,
ens aprendrà en la discreció
la lentitud fecunda de la vida.
El vent, la terra, els solcs,
la casa, els arbres, el nom triat càlidament
per estimar,
seran com l’univers per cada u,
sòlids records de goig i placidesa.
Si hi ha algunes arrels,
hom pot recórrer llargs camins, segur,
sense recança ni incerteses.
I la llum persisteix
molt més enllà de les paraules.
Aquí us podeu descarregar en mp3 la cançó, composada per l'Alfred Taspott i l'Anabel Benítez.
A gaudir i a gustar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada