Informació per a autors novells, notícies sobre el certamen Paraules a Icària,
reflexions sobre el món editorial, novetats del nostre catàleg, entrevistes amb els autors...
Coneix més a fons les motivacions d'aquesta petita i encara jove editorial!

dilluns, 2 de juny de 2008

Sobre els editors (III): tenir criteri

Quines són per a mi les qualitats que ha de tenir un editor?

Un editor ha de tenir criteri, perquè hi ha en la seva funció implicada una responsabilitat social, i també olfacte per a descobrir i connectar amb els interessos del públic a qui vol dirigir la seva col·lecció. És quan es diu que un catàleg parla i penso en editorials com Siruela, Anagrama…

Tampoc podem obviar que el que no es coneix, no es veu. Actualment, no es pot confiar massa en el boca orella que funcionava dècades enrere perquè tot observant la realitat, quan avui dia es pretén fer una convocatòria s’utilitzen d’altres recursos com els coneguts SMS.
Un editor doncs, avui dia, ha de contemplar la feina d’equip, no tan sols dins de l’editorial sinó el màrqueting. És fonamental que estableixi relacions personals i que tingui bons contactes amb els mitjans (TV, ràdio…) i amb les «estrelles mediàtiques» que pul·lulen per entorns concrets i coneguts i que són les que donen a conèixer les obres i els autors.

També penso que el gust al presentar una col·lecció compta. El disseny, la tria del paper, del format, el ganxo en les contraportades…

Sense oblidar que per vendre cal que hi hagi compradors, lectors. Hem d’agrair que hi hagi al mercat, normalment promoguts per grans grups editorials, llibres mediàtics, perquè aconsegueixen que llegeixin i s’inicien en la lectura persones que habitualment no llegeixen. Només cal ser observador i mirar què llegeixen els usuaris del metro, el tren o l’autobús.
Avui la gent té accés a diaris i revistes gratuïts, a internet, a lectures on-line, etc. Potser el plaer íntim, físic de gaudir d’un llibre entre les mans d’ús personal, topa amb que no et regalen amb el llibre TEMPS per llegir-lo, i vivim en una societat en la que es crema el temps. Tot és immediat i tot va molt de pressa.

Un editor a banda de la seva vocació, que no poso en dubte, és un empresari i per tant se li suposa el desig de fer negoci, d’obtenir guanys. Els pobres autors que som la seva matèria primera, tret de discutir si aquella coma o aquella expressió ens la deixem modificar o no, hem de fer un acte de fe i confiar en què faran una bona difusió de la nostra obra, que pobreta, entre els milions de llibres que hi ha a les llibreries ja és un miracle que algú se la miri (ja no dic amb «amor» sinó amb un punt de curiositat). I creuar els dits i somiar un cop més, i no perdre l’ànim de tornar a escriure malgrat no poder comptar en viure de l’escriptura. Tret dels autors enlairats al carruatge de la fama, els altres som uns somiadors que de bon matí desem al calaix la mica de vanitat que entre algun somni nocturn ens hem vist exposats a les vitrines de totes les llibreries d’arreu del món.
M. Àngels Gilberga