Informació per a autors novells, notícies sobre el certamen Paraules a Icària,
reflexions sobre el món editorial, novetats del nostre catàleg, entrevistes amb els autors...
Coneix més a fons les motivacions d'aquesta petita i encara jove editorial!

dijous, 21 d’octubre del 2010

Llibres-obsequi, títols diferents per a convidats diversos




Has de celebrar una data especial? Vols obsequiar als teus convidats amb llibres? La literatura és creativa, igual que l’estimació. Segur que us agradarà sorprendre la gent que us acompanya en un moment tan significatiu, sigui un aniversari, un casament, unes noces d’or, un bateig o qualsevol ocasió especial.

Edicions Saragossa us ofereix un ampli ventall de llibres-obsequis personalitzats: poesia eròtica, relats breus, les vivències de qui espera ser àvia, poesia social, contes i música per als menuts… Amb el detall o detalls exclusius que escolliu (la vostra fotografia, una dedicatòria personal, la signatura de l’autor…), serà un regal per a tota la vida!

Vegeu-ne alguns exemples clicant aquest enllaç.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Josep M. Boixareu, homenatjat del Liber 2010

A continuació, podeu llegir el discurs de Josep M. Boixareu en rebre l'homenatge del Liber 2010. Boixareu acaba de publicar Sóc avi a Edicions Saragossa, un relat personal sobre la seva experiència amb els néts, on parla de valors, de funcions i relacions, d'educació, de models de família i de les seves emocions i sentiments, entre d'altres.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


Il·lustríssim Sr. Roger Pallarols, Regidor de Comerç i de la Petita i Mitjana Empresa de l’Ajuntament de Barcelona; Sr. Presidente de la Federación de Gremios de Editores de España, amigo Pedro de Andrés; Sr. President del Gremi d’Editors de Catalunya, amic Antoni Comas; Presidentes y representantes de todos los Gremios y Asociaciones de Editores de España; Amigos editores, los responsables de que hoy disfrute de esta otra “Fiesta LIBER” desde este lado del Saló de Cent; Llibreters, distribuïdors, gràfics, col·legues del món del llibre; Estimada esposa Montse, fills, germanes, familiars; Amics tots, gràcies per la vostra presència; Amigos todos, gracias por vuestra presencia.
De verdad, queridos colegas editores, estoy convencido de que es vuestra amistad, que es mucha, la que me ha traído hoy aquí donde estoy, emocionado y agradecido.
Per a mi els símbols tenen molt valor. Aquest Saló de Cent és un símbol i el dia d’avui també ho és perquè és la festivitat de Sant Jeroni, patró dels llibreters, editors i traductors catalans des de l’any 1553 en que es va fundar a Barcelona la “Confraria de Sant Hieronym dels Libraters”, el primer gremi d’Europa format només per llibreters que, a l’època, feien també d’editors i impressors.
Me impresiona la relación de personas e instituciones que han sido objeto del Homenaje LIBER en el pasado y me siento muy pequeño al lado de todas ellas. Permitidme, no obstante, que dedique un recuerdo especial a una, la de hace veinte años. Se trata de Josep Maria Boixareu Ginesta. Me honraría poder estar aquí si tan sólo fuera por haber aprendido algo del que fue mi mejor maestro en los oficios del libro y de la vida.

dijous, 30 de setembre del 2010

"Dietari de Les Gorges és una bona novel·la breu escrita per una autora catalana"

Avui fem ressó de la ressenya-recomanació publicada al bloc Caducitat immediata de Silvia Romero, el passat diumenge 26 de setembre de 2010 (enllaç directe a la ressenya):
LOVAINA, M. Victòria: Dietari de Les Gorges. Edicions Saragossa. Premi Paraules a Icària 2009

No ha passat pas tant de temps des del 1981, any durant el qual transcorre la història d’aquesta novel·la breu. D’acord: gairebé tres dècades. I segons per a qui aquest espai de temps pot resultar enorme, però a títol personal considero que és un bluf. Amb tot, una de les coses que pot sobtar de la lectura Dietari de Les Gorges a una persona, com és el meu cas, profana en tot allò que fa referència al món de l’ensenyament, és la descripció que ens fa de l’escola rural. Un escenari que, salvant les distàncies, quasi m’aproparia més al que ens mostra Les veus del Pamano, ambientada en una època, aquest cop sí, força allunyada dels nostres dies.

Vull pensar que les vicissituds que viu la mestra protagonista del nostre Dietari de Les Gorges ja no forma part del sistema d’ensenyament actual.

Però anem a pams. Ens trobem davant d’una novel·la escrita en clau intimista: un diari on la mestra protagonista de la història hi aboca reflexions, anècdotes, peripècies, alegries i frustracions, feina i distracció... En definitiva, les vivències que l’acompanyen al llarg de tot un curs en l’escola rural d’un llogaret ben menut: El poble és un carrer. Només un carrer que s’arrossega sota un vel de fum grisenc que talla el pas de l’aire. Però per a aquells que no són amants de les narracions intimistes, també afegiré un parell d’aspectes que doten el dietari d’una riquesa literària i de continguts digna de ser remarcada.

Per una banda, la crítica a un sistema d’ensenyament, el de l’escola rural dels anys vuitanta, que no funciona. Sense recursos, amb certa desinformació administrativa, amb escassesa d’instal·lacions adequades, compartint aula (en realitat, en aquesta història, aula i escola són la mateixa cosa) alumnes de totes les edats i aptituds...

Per altra banda, la intriga que s’obre amb la lectura del “llibre dels morts”, de fet una llibreta escrita per algun antic habitant de Les Gorges on narra les diferents morts hagudes al poble i que, per un seguit de circumstàncies que ara no vénen al cas, va a parar a mans de la mestra. Aquestes pàgines es convertiran en focus d’atenció per als alumnes, tot encetant un misteri per a alguns d’ells i, sobretot, per a la mestra: conèixer i lligar la veritable història de la Tona i la seva filla, la que va morir cremada. Un suspens que ens arrossega de dia en dia a la recerca de la seva resolució.

El Dietari de Les Gorges és una bona novel·la breu escrita per una autora catalana. Cosa que em duu a matisar dues particularitats: que no cal omplir pàgines i pàgines per oferir una obra de qualitat literària i que, afortunadament i més enllà de la teledirecció mediàtica a la qual estem tan donats i on sovint ens deixem caure, a casa nostra tenim una bona collita d’escriptors i escriptores.

Sílvia Romero